Els joves d’Olot tenen un elevat sentiment de pertinença a la seva ciutat i manifesten el desig de viure-hi en la seva etapa adulta.

Reclamen més espais de trobada i oci, facilitats d’accés a l’habitatge i les oportunitats laborals.

Aquests són els principals resultats de la diagnosi de la realitat juvenil feta a partir de 805 qüestionaris i grups de discussió amb joves de 16 a 29 anys de la ciutat.

Amb l’objectiu d’identificar necessitats i interessos de la població d’entre 16 i 29 anys d’Olot i entendre la realitat local, l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot va encarregar una diagnosi de la realitat juvenil a Olot a Liberi Grup de Recerca en Infància Joventut i Comunitat de la Universitat de Girona.

L’estudi s’ha fet a partir de la consulta a fonts d’informació i dades oficials (concretament s’han analitzat 60 documents entre registres estadístics, estudis, documentació interna, informes, etc.); sessions de treball amb professionals que treballen en el seu dia a dia amb joves; sessions de discussió i exploració amb joves heterogenis, i un qüestionari en línia dirigit a joves de 16 a 29 anys del qual se n’han pogut analitzar 472 respostes, de les més de 800 recollides.

Entre les conclusions més destacades, l’estudi revela un important arrelament de la joventut olotina amb la seva ciutat. Prop d’un 25 % dels joves són nascuts fora de Catalunya, gairebé una totalitat parlen i entenen el català i el fan servir com a llengua d’ús diari. La majoria estan estudiant. Entre els que treballen s’observa l’existència de precarietat laboral (manca de contractes, feines esporàdiques o sous molt baixos), això fa que més d’un 40 % admeti que necessita ajuda econòmica de familiars. La meitat del jovent manifesta el desig de marxar de la comarca per motius d’estudi o feina però amb la intenció de tornar en el futur a Olot. Tot i que manifesten certa desconnexió entre les seves necessitats reals i l’oferta de serveis municipals. En aquest sentit, destaquen el problema d’accés a l’habitatge i les limitacions del transport públic cap a fora de la ciutat, cosa que dificulta les oportunitats educatives i laborals. També demanen més opcions d’oci nocturn segur i accessible i espais de trobada impulsats per l’àmbit públic. Reclamen ser més escoltats i incorporats en les decisions públiques.

Un dels temes que més preocupa als joves és la salut mental: un 75 % han sentit tristesa o angoixa en els darrers dos anys.

Les reflexions finals dels responsables de l’estudi proposen situar la joventut al centre de les polítiques; reforçar l’accés als drets bàsics; abordar la salut mental des d’una perspectiva comunitària i estructural, i construir una ciutat inclusiva, cohesionada i igualitària.

Aquest estudi és una acció prèvia a la redacció del Pla de Joventut 2025-2029.