S’ha treballat amb quatre escoles que han testat una eina que ha de servir per analitzar individualment les experiències educatives de cada alumne fora de l’escola i, posteriorment, poder oferir un tractament personalitzat a cada infant.

L’objectiu final és donar informació i eines als tutors per identificar què es pot fer en cada cas per donar igualtat d’oportunitats als infants i conèixer millor l’alumnat de cada aula.

Quatre escoles d’Olot i la Vall d’en Bas han participat en la primera fase del projecte pilot Itineraris Educatius Personalitzats, un projecte que pretén analitzar l’activitat de fora l’escola de l’alumnat per tenir-ne un coneixement, vetllar per tal que tot l’alumnat tingui una qualitat educativa similar i poder oferir un tractament personalitzat a cada infant. L’objectiu final del projecte és donar informació i eines als tutors per identificar què es pot fer en cada cas per tal de garantir una igualtat d’oportunitats a aquells infants que es troben en situació de desigualtat, vulnerabilitat o risc d’exclusió social; així com detectar casos en què hi pugui haver una sobrecàrrega d’extraescolars.

Els IEP tenen en compte totes les activitats extraescolars que fan els alumnes i les seves interaccions amb els diferents equipaments de la ciutat. En aquesta anàlisi, s’hi recullen tres punts: el que fa cada infant i li agrada, el que fa i no li agrada, i el que no fa i li agradaria fer. Mestres i alumnes han fet una valoració molt positiva d’aquesta primera fase de treball. Mitjançant dues eines, el Mesograma Educatiu i l’eina Ecologies Personals d’Aprenentatge (EPA), es dibuixa una imatge visual i individual del que fa cada alumne fora de l’horari escolar.

Amb aquesta anàlisi es crea una fitxa individual de l’alumne, a partir de la qual els tutors obtenen una informació per treballar a l’aula i a les reunions amb les famílies. Els mestres participants en aquesta fase pilot han manifestat que és una eina molt útil per detectar aquells alumnes que no tenen cap experiència educativa fora de l’escola, un coneixement de gran rellevància si es vol garantir que tots els infants tinguin experiències educatives de qualitat més enllà de les que es fan a l’escola. També ofereix una informació global del grup de classe i, si es portés a terme a tot el centre, s’obtindria una visió de com l’escola en qüestió es connecta amb la ciutat i els seus serveis i equipaments.

En aquesta primera fase pilot hi han participat quatre escoles: l’Escola Verntallat de la Vall d’en Bas, l’Institut Escola Greda, l’Escola Pla de Dalt i l’Escola Pia d’Olot.

La fase pilot s’ha recollit en un vídeo explicatiu del procés que es pot veure al canal de Youtube d’Olot Educació.

Les dues eines dels IEP: Ecologies Personals d’Aprenentatge i el Mesograma Educatiu

L’EPA, Ecologies Personals d’Aprenentatge, és una eina creada des de la Universitat de Girona. Es tracta d’un exercici àgil i visual per dur a terme a l’aula. En un full en blanc, els infants hi col·loquen uns adhesius de diferents colors on hi han escrit prèviament l’activitat de fora de l’escola. Els colors dels adhesius diferencien entre si els agrada o no l’activitat, i si la fan o no. A més, la col·locació damunt del paper també és important: si està molt a prop del centre indica que aquella activitat té una gran importància per a l’infant, i viceversa. Cada infant posa sobre el full tot allò que fa fora de l’escola i també s’hi inclouen els suports i els equipaments que es relacionen amb cada activitat.

El Mesograma Educatiu, per la seva banda, és una eina que permet fer una radiografia al voltant de les relacions que té l’escola. A través d’un diagrama se situen agents, oportunitats i recursos socials i comunitaris amb els quals l’escola interactua, per tal de saber quines relacions té l’escola amb el seu entorn i si cal millorar-les.

L’origen del projecte

Els temps i espais educatius ja no es poden reduir només a l’àmbit escolar. “Hi ha tota una sèrie d’aprenentatges en la vida que esdevenen en diferents entorns: en les extraescolars, en activitats de lleure, en el temps en família o en l’ús d’equipaments culturals. I aquí hi ha diferències entre els infants que poden provocar certs desavantatges”, afirma Montse Riera, tècnica d’educació de l’Ajuntament d’Olot.

Al final de l’etapa d’educació primària, poden arribar a haver-hi unes sis mil hores de diferència entre un alumne que durant la seva escolarització ha fet extraescolars i activitats de lleure amb un altre que no hi ha tingut accés.

Per això, aquesta iniciativa posa sobre la taula la importància de fer entrar a les escoles tot allò que l’infant fa fora de l’aula. Aquest projecte sorgeix de la idea de desplegar una de les línies d’actuació del Pla Estratègic d’Educació 360 d’Olot: la de la personalització dels aprenentatges. La voluntat principal és trobar la manera d’integrar tot el que passa fora de l’escola, com ho poden conèixer els mestres i com es pot incorporar en l’acció tutorial.

El projecte s’ha impulsat des de l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot i des de l’Àrea d’Educació i Joventut de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas. A més, ha comptat amb la participació de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, els Moviments de Renovació Pedagògica i amb l’Aliança Educació 360 de les comarques gironines. Finalment, també ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Girona.